UN TRIOMF IMPORTANT O UNA MANIPULACIÓ DE LLARGA DURADA?

Ahir a la nit, el FCB va guanyar a Llevant, per 1-2 després de l'ensurt de tenir el marcador en contra, un cop l'àrbitre va xiular un dubtós penal en la primera aproximació de l'equip local a la porteria de Valdés, després d'haver xutat 7 vegades entre els tres pals i tenir acular a l'equip local durant més de 20 minuts.
Messi, va engrandir la seva llegenda ("Never ending history") marcant dos gols més, sumant-ne 41 en 33 partits de lliga, apurant el seu duel amb Cristiano (empat) i igualant un nou rècord blaugrana, el de marcar gols en 10 partits de lliga seguits que va aconseguir per primer cop el Ronaldo original en la temporada de somni 1996/97.
Guardiola també va seguir mostrant la vàlua de l'esforç, de la màxima concentració i del profit que hom pot treure del fet de llevar-se ben d'hora però ben d'hora i amb les piles carregades per tirar endavant qualsevol repte.
Tanmateix, el divendres Joan Eloi Vila va fer-me dubtar quan en el seu divertit consultori radiofònic en el programa de la confusió va dir que ell no perdria ni un minut per a respondre preguntes sobre persones que cobraven més de 10 milions d'euros per temporada i ahir dissabte en la contraportada de "El Periòdic de Catalunya" un paparazzi català explicava que els gairebé únics star-system del nostre petit país, són alguns jugadors blaugranes que en saber-se seguits per algun fotògraf es creuen amb dret de saltar-se les normes de trànsit practicant escenes de Missió impossible en la vida real.
A més jo reivindico, de totes  totes, les retallades severes i el control estricte dels sous dels directius de qualsevol banc, caixa o multinacional i m'excito quan sento xifres que em maregen però que són inferiors a les que cobren els grans craks de la pilota.
També veig que tota la parafernàlia que envolta al Barça i qualsevol dels grans clubs d'arreu del món, la deuen envejar totes les grans religions i deu ésser ben estudiada per als líder de les grans sectes o aspirant a ser-ho.
Parlo del pijama del Barça, la roba interior blaugrana o la gran novetat d'aquests dies la torradora blaugrana amb la forma de l'escut o la paella per a fer truites també amb forma del "nostre escut".
On vull anar a parar? Segurament no ho tinc clar ni jo mateix. Joaquim Maria Puyal és un dels grans mestres de la comunicació i fa gairebé 35 anys que retransmet els partits del Barça.
El clubs de la primera divisió tenen un deute acumulat amb l'hisenda pública de fins a 800 milions d'euros.
Aquells que arriben a presidents del Barça sembla que ho fan gràcies ls seus negocis o bé per impulsar-los o el càrrec els serveix de trampolí per a carreres polítiques. Encara més: he vist persones molt centrades, capaces i profundament espirituals -capellans per a anar-ho concretant- que embogeixen amb el club del seu cor... i alguns d'ells ni tan sols han nascut en terres catalanes!!!
A aquells que ho vulguem amagar o no ens agrada molt el futbol, la passió que sovint hi posem ens hauria de servir de mesura per a posar-ne encara més en assumptes com ara la família, les injustícies flagrants de la desigualtat social, o l'esforç per a sortir de la profunda crisi en que l'insaciable sistema capitalista ens ha ficat.
Bon diumenge.