UN ARTICLE MOLT VALUÓS DE VICENT PARTAL

Aquest dijous 26 d'abril a la contraportada del Punt-Avui, s'hi troba un article de Vicent Partal director  de Vilaweb. El títol no avisa de la contundència de la reflexió que en poques ratlles obre de bat a bat la ferida de la immigració i la manca de papers. Una nena de 12 anys n'és-indirectament- la protagonista.

"Anano és una xiqueta gironina de dotze anys. La vaig conèixer dissabte i estic encara impressionat. El seu pare, David Bakradze, està a punt de ser expulsat de l'estat i roman en el terrible Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona, un petit Guantánamo que tenim i consentim a Barcelona.
Malgrat que una jutge ha sentenciat contra l'expulsió basant-se en el seu arrelament a Girona i la presència de la seua família a la ciutat, demà David serà enviat a Geòrgia i allunyat de la seua filla. La parròquia de la Mare de Déu de la Tendresa de Girona està bolcada en el suport a David i tot d'associacions, institucions i persones els han fet costat. Aquesta és una d'aquelles tragèdies somortes que la gent deixa passar com si res malgrat la seua monstruositat. Recentment la delegada del govern espanyol a Catalunya va prohibir al Síndic de Greuges l'accés a aquest veritable camp de concentració on el tenen retingut. Els CIE estan en mans del govern espanyol i controlats per la seua policia, contra la qual s'han interposat una enorme quantitat de denúncies per maltractaments.
No sé si l'expulsió de David es podrà aturar. Em dol molt que al meu país passen coses així i no trobe cap argument vàlid per a consolar la seua família. Excepte un: dir-los que tenen una filla extraordinària. Veure-la parlar i defensar el seu pare, només amb dotze anys, és tota una experiència. Escoltar com relata la detenció desproporcionadament violenta que va viure el seu germanet i la preocupació que sent per la por que s'ha instal·lat al seu cos és tota una lliçó. Els seus pares ja poden estar ben orgullosos d'ella i segurs que aquesta gironina s'obrirà pas en la vida siguen els que siguen els obstacles que se li posen per davant. Parla emocionada, a trenc de plor, però amb una maduresa insòlita i una força que promet que serà una ciutadana exemplar.
Tant de bo que la ràbia justificada que puga sentir pel maltracte al seu pare no la torne contra el país on viu i contra la nostra llengua –que és la que ella parla amb naturalitat–. Perquè els catalans necessitem moltes Anano per tirar endavant."