ELS
LLIBRES I LES COSES
El doble rapte
d'Europa
IGNASI
ARAGAY
| Actualitzada el
28/03/2012 00:00
El doble Rapte
D'Europa BIEL ALIÒO /
EFE
Ara que els nostres
governants han decidit pujar al carro sobiranista i ja pensen de
debò, ai!, a fer de Catalunya un estat d'Europa, és oportú
recordar què ha estat Europa abans de Frau Merkel, tota una
senyorassa teutona, galtaplena i ufanosa, sigui dit de passada.
Europa sempre ha tingut nom de dona. En grec vol dir "la de cara
ampla", que així devia ser la princesa mítica raptada per
Zeus, segons em recorda el meu benvolgut progenitor, a qui, amb el
vostre permís, i perquè tothom vegi que sóc un bon fill, dedico
l'article.
A la seva vellesa,
almenys tan ufanosa com la Merkel, el meu estimat pare, Francesc de
Borja Aragay i Prades, ha decidit treure del pap la seva torrencial
erudició, fruit d'una exigent formació jesuítica, i convertir-la
en un assaig breu que podríem situar entre la pedagogia i
l'utopisme. L'ha publicat l'editorial Base de l'amic comú Jaume
Sobrequés. El títol: Europa, cruïlla de persona i comunitat
.
A vegades costa
escoltar els pares. Llegir-los és més fàcil. Així m'ha passat amb
aquest curiós assaig, la tesi central del qual és que Europa encara
està sota els efectes de la Segona Guerra Mundial i les seves
conseqüències, quan va ser "raptada, estirada o seduïda a
banda i banda pels EUA i per la Rússia soviètica", és a dir,
quan va sentir amb més força que mai la tensió entre donar
prioritat a la llibertat individual o a l'interès comunitari.
D'aquella tensió en va sortir l'estat del benestar, ara en crisi i
que l'autor reivindica.
Lluís Maria de
Puig, historiador i europeista conspicu, rebla el clau al pròleg en
recordar que aquest convuls segle XX europeu, malgrat tot, ha anat
bé: tenim el doble d'esperança de vida que fa cent anys, el progrés
tecnològic i econòmic fenomenals, l'extensió de la democràcia és
un fet, com també els canvis socials -situació de la dona, drets
humans, etc-. A la dualitat de l'autor, doncs, el prologuista
n'afegeix una altra en què progrés i injustícia són realitats
paral·leles: "Europa és tan revolucionària com
contrarevolucionària, va crear l'esclavisme i l'humanisme, el
Renaixement i el Sant Ofici, la Reforma i la Contrareforma,
l'absolutisme i el liberalisme, la Il·lustració i el despotisme, el
feixisme i el socialisme democràtic, les dictadures i la democràcia,
l'imperialisme i els drets humans, la màfia i l'estat de dret".
I ja que estem
duals, quina aportació vol fer el futur estat català a Europa:
¿volem atreure el nou individualisme dels multimilionaris russos en
un Eurovegas gaudinià o volem socialitzar el model Massachusetts?
Tots
els articles de: Ignasi
Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada