Ens trobem ,ara ja sí, en plena guerra mediàtica. Volen els arguments com projectils
i a vegades sembla que es tracti, simplement d'allò de veure qui la dirà més grossa.
Caldria que tots tinguéssim en compte que les persones -per bé que a voltes sembli
que poca- tenim memòria i que les hemeroteques ho guarden tot encara que
alguna vegada peti algun ordinador o llapis de memòria.Ahir varen passar uns
talls de veu radiofònics en els quals de manera successiva
-en només uns meos de diferència- Alicia Sánchez Camacho la lideressa del PP català,
passava de reclamar una millor financiació per a Catalunya, reconeixent que ens devien
uns quants milers de milions d'euros a dir que Catalunya era una comunitat ben
finançada.Dolors Montserrat entrevistada i fent tertúlia a l'oracle - és la diputada
sense nom de l'article d'Eva Piquer que reprodueixo a continuació- vol donar
lliçons de democràcia quan el seu partit es nega a deixar-nos votar i està sotmés a
unes quantes investigacions per corrupció.A la convenció de Valladolid, es llença
als quatre vents l'afirmació que els catalans falsegem la història i aspirem a un
"retorn al passat" que ens portarà fins a l'època medieval.Fins i tot el TSJC fa
emet sentències que tenen un tuf polític evident.Em va agradar molt l'article
de Carles Capdevila (director del diari ARA) del passat dissabte.
Em de tenir paciència. mantenir la calma i les formes. seguir ferms sense
caure en provocacions.
Encara falten 9 mesos pel dia 9 de novembre i un embaràs a vegades es pot
fer molt llarg.
«Coincideixo en una tertúlia de ràdio amb una diputada del PP català a Madrid. S'omple la boca parlant de democràcia. Sí, ella»
Eva Piquer | Actualitzat el 02/02/2014 a les 00:02h
Coincideixo en una tertúlia de ràdio amb una diputada del PP català a Madrid. S'omple la boca parlant de democràcia. Sí, ella. Diu que no són hores d'obrir melons que no sabem on ens portaran, donant per fet que els pobres melons ens duran rodolant cap al túnel del terror. Diu que el dret a decidir amaga un fantasma anomenat dret a la secessió (mama, por), i que cal repetir clar i català el que ja va dir el president Rajoy clar i castellà: que “aquest dret no existeix a la nostra Constitució perquè la nostra Constitució diu que el nostre país és indivisible” (els possessius són seus: aquesta Constitució no és gens meva, i el meu país és un altre). Diu que Rajoy va proposar un “diàleg dins del marc legal” i que la resposta de Mas va ser “tal dia i tal hora hi haurà una consulta”.
Insinuo que la democràcia és una arma de construcció massiva que ens hauria de permetre superar qualsevol marc legal. I ella admet que sí, que “el marc legal és superable, però sempre dins de la democràcia”. Insisteix que l'única manera de modificar la Constitució és intentar convèncer 47 milions d'espanyols per fer-ho. I acaba amb una súplica a les altures: “Que no ens treguin mai la democràcia, Déu meu. Que no tornem 35 anys enrere”. Diu 35 i crec que volia dir 38 o 39, però aquesta no és la qüestió.
La qüestió és que a mi em costa d'entendre, i ja em perdonareu, que els enemics de la democràcia siguem justament aquells que l'única cosa que demanem és poder votar.
Insinuo que la democràcia és una arma de construcció massiva que ens hauria de permetre superar qualsevol marc legal. I ella admet que sí, que “el marc legal és superable, però sempre dins de la democràcia”. Insisteix que l'única manera de modificar la Constitució és intentar convèncer 47 milions d'espanyols per fer-ho. I acaba amb una súplica a les altures: “Que no ens treguin mai la democràcia, Déu meu. Que no tornem 35 anys enrere”. Diu 35 i crec que volia dir 38 o 39, però aquesta no és la qüestió.
La qüestió és que a mi em costa d'entendre, i ja em perdonareu, que els enemics de la democràcia siguem justament aquells que l'única cosa que demanem és poder votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada