PENSANT

Seré a temps abans de que s'esgotin els meus dies de veure un món menys injust?
Proper ja al mig segle de vida, aquesta pregunta comença a resultar-me feixuga, perquè nou de cada deu vegades que em passa pel cap, la meva resposta és negativa.
La desena compta poc perquè bé marcada per les meves creences religioses que m'esperonen a pensar en positiu i a intentar seguir treballant per conscienciar a la gent que el món en el qual ens movem no és sostenible ni ètic. A més ni que la comptéspodríem dir que és l'excepció que confirma la regla.
És trist - i a vegades aclaparador- sentir dades que parlen de milers de milions acumulats per una sola persona mentre saps que moltes d'altres no tenen res.
Sembla increïble que encara no ens n'hàgim adonat que seguir construint carreteres i venent cotxes no ens porta enlloc o millor dit ens condueix a respirar aire contaminat i a augmentar el nombre d'al.lèrgies i malalties respiratòries de tota mena.
Sóc coherent amb aquestes idees que per escrit he repetit mil vegades?
Clarament no, perquè me n'adono que malgrat alguns esforços em trobo dins del sistema per exemple quan em deixo portar per l'afecció al futbol tot i sabent que és un negoci i dels grossos, més enllà de servir d'entreteniment letàrgic per a àmplies majories. També caix en certes formes de consum que tenen ben poc de lògica com comprar la fruita envasada.
Dit això penso que la negativitat no serveix per a res i que encara que la resposta a la pregunta que encapçala l'article segueixi essent negativa, haig de seguir treballant per obrir-me els ulls i obrir-ne d'altres i cercar una coherència que amb tots els ets i uts segur que no acabarà d'arribar mai.