Està bé recordar-ne allò que en diu la tradició i poder fer fer-ho -el record, però també la urgent actualitat d'enviar la carta- en català.
Qui són els Reis Mags?
Els
Reis Mags, Reis d’Orient o simplement els Reis o els Reixos són, segons
el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a
Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la
Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags
(en algunes traduccions en diu savis) i que venien d’orient. Amb el
temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs i després reis, que
fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar i Baltasar, que es consideren
originaris d’Europa, Àsia i Àfrica respectivament.
El terme mag procedeix del grec “magoi”,
que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de
ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben
la ciència i Déu.
Segons la tradició, els tres Reis són:
- Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
- Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.
- Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.
El quart Rei Mag
És
possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior,
Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que
tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el
famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.
Henry van Dyke
(1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un
conte nadalenc anomenat “The Other Wise Man” (L’altre Rei Mag), el
protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.
A continuació podeu trobar el conte resumit:
El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.
El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.
Un cop va arribar a Borsippa, els Tres
Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota
que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més
aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.
Va continuar en solitari el seu camí,
però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor,
sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un
d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una
espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida
del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i
empresonat al palau de Jerusalem.
Va estar uns trenta anys reclòs, i li
van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies
que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants
anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de
Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix
d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament
posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per
liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva
llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava
és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els
sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat
d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i
em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar
despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van
empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta:
“Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració
rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I
el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a
l’eternitat de l’univers.
http://www.reismags.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada